Bon Nadal!

Feliz Navidad!  Merry Christmas!  Buon Natale!  Frohe Weihnachten!  Joyeux Noël!  Feliz Natal!  Bon Nadal!!!

Isla Chiloé

He fet una escapada cap a les illes Chiloé (Xile) per poder sentir els aires del Pacífic, passejar amb tranquilitat i degustar algunes de les bondats que ofereix aquest oceà. En aquestes illes també s'hi troba un conjunt d'esglesies construides de fusta i que formen part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Wikipedia: iglesias chiloe

Entre el verd intens i el blau oceànic s'hi respira una ambient molt mariner. I tot això convertit en un paradís per les aus marines, com per exemple els pingüins, a qui he fet una petita visita.

És primavera a la Patagonia

Després de la solitud dels deserts del sud de Bolivia i nord de Xile, he decidit anar a buscar una mica de vegetació... potser m'he passat perquè de cop m'he plantat a la Patagonia i a més en plena primavera! Arribar aqui també ha significat retrobar-me amb la multitud habitual de les zones més turistiques. De totes maneres el paissatge és tant bonic que compensa abastament haver de compartir aquests espais amb molta més gent. Sigui dit també, que sovint és facil allunyar-se del món turitíc, només cal sortir dels circuits habituals i et pots quedar més sol que la una!

Paso Sico

Després d'una breu estada a Xile, m'he dirigit cap a Argentina. Vaig escollir el Paso Sico per anar de San Pedro de Atacama a Salta. Una ruta llarga i realment interessant, lluny de les grans poblacions i dels turistes he gaudit de moltissima tranquilitat. Després d'interminables camins de terra i de pedalar al costat del "Tren de las nuves" a grans altituds, finalment he baixat a 1300 metres per sentir la primavera.

Desiertos blancos y Lagunas de colores

L'eslògan del Parc Nacional del Sud Lípez diu: "Desiertos blancos y Lagunas de colores" i jo dic "Mejor no hacerlo en bicicleta!"

Després de molts dubtes vaig decidir fer la ruta dels llacs de colors que va de Uyuni (Bolivia) a San Pedro de Atacama (Xile), i és que tothom em deia que el camí estava molt malament. Però sóc una mica tossut i volia conèixer aquesta zona de gran bellesa. He patit de valent els camins plens de sotracs i sorra fina, les pujades que s'apropaven als 5000 mts d'altitud, el fort vent gairebé sempre de cara, molts quilòmetres empenyent la bici... Ara no ho tornaría a fer, però ja està fet i estic satisfet.

Mi amiga Monika ya dijo: "Va a ser difícil, claro, pero eso no dice que sea imposible".

Salar de Uyuni

Després de creuar el Salar de Coipasa i pujar al volcá Tunupa, he tingut l'oportunitat de passejar-me per el popular i turistíc Salar de Uyuni. Una de les millors coses ha estat dormir a l'illa Incahuasi i veure des d'allá la posta i la sortida del sol. Molt interessant pedalar quan el sol despunta i el seus rajos s'escampen per tota l'esplanada de sal.