30/9/10

Copacabana

Malgrat travessar un frontera i canviar de moneda, segueixo dins d'un mateix territori en el qual comparteixen idiomes com el quechua, l'aimara o el castellà, costums i tradicions, i sobretot un llac. El Titicaca uneix enlloc de separar el Perú i Bolívia.
Copacabana és una ciutat plena de turistes que es dirigexen a la "Isla del Sol". Alguns d'ells es queden a dormir a la mateixa illa peró jo vaig preferir fer una visita d'un sol dia, travessar l'illa a peu de nord a sud i pagar els incomprensibles "peatges" imposats pels habitans de l'illa (de fet només vaig accedir a pagar la meitat... ) La meva visita a l'illa va tenir una despesa de 45 bolivianos, peró la majoria de turistes va pagar uns 65 o 70 bolivianos per fer la mateixa ruta que jo. Sigui com sigui, la "Isla del Sol" és un lloc molt interessant per visitar.

29/9/10

Música de dia i de nit

La meva ruta continua tot resseguint el Titicaca, i amb algunes sorpreses agradables com la gran festa popular que vaig trobar a Ilave, el poble on vaig passar l'última nit peruana abans d'entrar a Bolívia. Bandes musicals i comparses arribades de tot el país es reunien durant 3 dies per oferir un espectacle visual realment interessant.

28/9/10

Uros i Taquile

Navegar a gairebé 4000 metres d'altitud és una sensació una mica estranya. Quan un es troba enmig de les aigues del llac Titicaca té la senació d'estar al mar. Malgrat que aquestes illes situades aprop de Puno són molt turistiques, i de fet, programades per guanyar-se la pasta dels visitans, val la pena fer-hi un tomb.

27/9/10

Brut

A tot el Perú és habitual trobar deixalles. Encara que sigui trist, aqui molta gent té el costum de llençar-ho tot a terra. Des de fa un temps s'han iniciat campanyes per concienciar a la població, però crec que aquest procés serà molt llarg. Una de les imatges més lletges la vaig trobar a l'entrada de la ciutat de Juliaca, ben aprop del llac Titicaca. Espero que les noves generacions tinguin més consciència medi-ambiental.

25/9/10

L'altiplà

Després de dures i llargues pujades resseguint els Andes peruans, ha arribat el moment de gaudir de l'altiplà. Aquest és un dels paratges més autèntics de Perú, és un dels llocs més tradicionals per on he passat. A més, aquí és ben comú l'ús de la bicicleta entre els habitants d'aquestes terres situades just per sota dels 4000 metres d'altitud.


24/9/10

No al transvassament

Com ja és sabut, l'aigua és un bé escàs i cada cop està generant més discussions. És possible que en un futur proper l'aigua generí guerres, però de moment està mobilitzant a la gent dels pobles i regions. És el cas de Cusco i la seva província, on aquests dies ha tingut lloc una vaga en protesta a la construcció d'una presa que ha de servir per desviar aigua cap a la regió d'Arequipa. Cusco va quedar paralitzada per una vaga de 48 hores amb bloqueig de rutes, tancament de comerços i suspensió de trens turistícs al Machu Picchu.
Durant la meva ruta amb bicicleta direcció a Puno vaig topar amb un dels punts on els manifestants tenien col.lapsada la carretera des de feia 4 dies. Aquest és el mètode utilitzat per privar el pas dels vehicles.
Durant molts quilometres vaig circular entremig dels camions, autobusos i cotxes paralitzats a la carretera. Per sort, amb la meva bicicleta vaig poder esquivar tots els obstacles i continuar el meu camí. 

21/9/10

maxupixu!


Fa alguns dies que tinc la bicicleta aparcada i finalment ha arribat el moment de visitar Machu Picchu. Un lloc realment car i destinat a guanyar molts diners. Tant els transports, com els allotjaments i per suposat l'entrada, estan a preus molt exagerats en comparació a la resta de coses que hi ha al Perú. Vaig optar per arribar-hi de la forma més econòmica que també representa la que necessita més temps. No trekkings comercials, no Peru Rail, no Bus Aguas Calientes... Si entrada a "maxupixu" per 126 NS, amb això podria viure 3 o 4 dies! El fet de no utilitzar els transports turistics va significar també una important jornada esportiva. Per a mi, l'ho millor de maxupixu o maxupixa o mixapuxa, va ser el Wayna Picchu, la muntanya que sempre surt al fons de totes les fotos i a la qual només poden accedir 400 persones al dia (poquetes). Com mostra la foto des del Wayna, el Machu estava als meus peus!

13/9/10

Cusco: parada i fonda

Després d'una llarga passejada amb bicicleta gaudint dels grans paissatges dels Andes, finalment he arribat a Cusco. Amb la companyia d'en Dave les llargues pujades han estat una mica més suaus. Ara és moment de descansar i prendre una Cusqueña, o dues, o tres...

11/9/10

11 de setembre

Avui no he pogut penjar la senyera al balcó, però per celebrar la diada he pujat un port de 4000 metres i la meva bicicleta ha passejat durant 70 kms una mini-senyera per terres peruanes.

1/9/10

De Huancayo a Ayacucho

La meva ruta amb bicicleta segueix per carreteres d'asfalt i camins de terra, però ara, més que mai, envoltat de paissatges magnifícs i amb parades obligades per poder fer alguna foto com aquestes.
A la bonica i tranquil.la població de Izcuchaca i mentre reparava un petit problema mecànic, va passar en Dave. Mmmmm... ell vé des de Canadà i està travessant tot el continent americà de nord a sud. Un cicloturista experimentat que ha viatjat per mig món sobre dues rodes. En aquesta ocasió porta 14 mesos pedalant, i ara tinc el privilegi de compartir una part del meu viatge al seu costat.