21/12/10

Bon Nadal!

Feliz Navidad!  Merry Christmas!  Buon Natale!  Frohe Weihnachten!  Joyeux Noël!  Feliz Natal!  Bon Nadal!!!

17/12/10

Isla Chiloé

He fet una escapada cap a les illes Chiloé (Xile) per poder sentir els aires del Pacífic, passejar amb tranquilitat i degustar algunes de les bondats que ofereix aquest oceà. En aquestes illes també s'hi troba un conjunt d'esglesies construides de fusta i que formen part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Wikipedia: iglesias chiloe







Entre el verd intens i el blau oceànic s'hi respira una ambient molt mariner. I tot això convertit en un paradís per les aus marines, com per exemple els pingüins, a qui he fet una petita visita.

10/12/10

És primavera a la Patagonia


Després de la solitud dels deserts del sud de Bolivia i nord de Xile, he decidit anar a buscar una mica de vegetació... potser m'he passat perquè de cop m'he plantat a la Patagonia i a més en plena primavera! Arribar aqui també ha significat retrobar-me amb la multitud habitual de les zones més turistiques. De totes maneres el paissatge és tant bonic que compensa abastament haver de compartir aquests espais amb molta més gent. Sigui dit també, que sovint és facil allunyar-se del món turitíc, només cal sortir dels circuits habituals i et pots quedar més sol que la una!



25/11/10

Paso Sico


Després d'una breu estada a Xile, m'he dirigit cap a Argentina. Vaig escollir el Paso Sico per anar de San Pedro de Atacama a Salta. Una ruta llarga i realment interessant, lluny de les grans poblacions i dels turistes he gaudit de moltissima tranquilitat. Després d'interminables camins de terra i de pedalar al costat del "Tren de las nuves" a grans altituds, finalment he baixat a 1300 metres per sentir la primavera.

9/11/10

Desiertos blancos y Lagunas de colores

L'eslògan del Parc Nacional del Sud Lípez diu: "Desiertos blancos y Lagunas de colores" i jo dic "Mejor no hacerlo en bicicleta!"

Després de molts dubtes vaig decidir fer la ruta dels llacs de colors que va de Uyuni (Bolivia) a San Pedro de Atacama (Xile), i és que tothom em deia que el camí estava molt malament. Però sóc una mica tossut i volia conèixer aquesta zona de gran bellesa. He patit de valent els camins plens de sotracs i sorra fina, les pujades que s'apropaven als 5000 mts d'altitud, el fort vent gairebé sempre de cara, molts quilòmetres empenyent la bici... Ara no ho tornaría a fer, però ja està fet i estic satisfet.


Mi amiga Monika ya dijo: "Va a ser difícil, claro, pero eso no dice que sea imposible".

30/10/10

Salar de Uyuni

Després de creuar el Salar de Coipasa i pujar al volcá Tunupa, he tingut l'oportunitat de passejar-me per el popular i turistíc Salar de Uyuni. Una de les millors coses ha estat dormir a l'illa Incahuasi i veure des d'allá la posta i la sortida del sol. Molt interessant pedalar quan el sol despunta i el seus rajos s'escampen per tota l'esplanada de sal.

28/10/10

Volcà Tunupa

Amb companyia de Camille i Stephane, una parella francesa que també fa cicloturisme, vaig pujar al volcà Tunupa. Al limit del Salar de Uyuni amb unes vistes excepcionals i rodejat de colors vaig arribar fins als 5000 metres d'altitud.

22/10/10

Pobles deshabitats


La meva ruta segueix de Sajama en direcció al sud de Bolivia. Aquesta és una zona molt solitària amb molts pobles petits que ja han quedat dehabitats i d'altres on encara hi viuen algunes persones, però amb un futur poc esperançador. El camí ha estat dificíl però he gaudit d'un paissatge únic.

18/10/10

Sajama


He decidit desviar-me de la ruta habitual i dirigir-me cap al Parc Nacional de Sajama. Aquesta zona és molt més tranquila, plena de poblets que suporten el fred i vent. M'agrada el lloc i aqui he fet algunes de les millors fotos del viatge.

El volcan Sajama da nombre a este Parque Nacional de Bolivia y al mismo tiempo es la montaña más alta del pais con 6545 mts.. Me gustaria subirla, pero ahora no es la mejor temporada y además es muy caro contratar los servicios de un guia. Otra vez será...

Sajama National Park is a beautiful place. I have made some interesting photos. Has been difficult choose one.

10/10/10

Huayna Potosí - 6088m.

He fet el meu primer cim de més de 6000 metres. Huayna Potosí és una de les muntanyes més altes de la "Cordillera Real" situada aprop de La Paz. Aquesta serralada andina ha estat escollida per poder realitzar el meu primer ascens a un cim d'aquesta altitud i el cert és que he hagut de patir de valent per poder celebrar aquesta fita. Després de caminar tota la nit vaig fer el pic quan el sol sortia, però el mal temps em va impedir gaudir de les vistes.
Despúes de una dura subida al lado de mi amigo alemán Tobias, llegué a la cima de primera montaña superior a los 6000 msnm. La felicidad de llegar a la cumbre compensó el gran esfuerzo que hice durante la subida que comenzó a la una de la noche.
The Huayna Potosi is my first summit higher than 6000 m. The climb was very hard, but I got it! I give up smoking... I'm happy and now I continue my bike travel towards the south of Bolivia.

8/10/10

La Paz

La capital boliviana és aquests dies el camp base de les meves activitats. La bicicleta està aparcada a l'hostal i jo he aprofitat per descansar, fer el més que turistic descens de la Carretera de la Muerte, visitar al Valle de la Luna, conèixer la gastronomia de la zona o fins i tot assitir a un casament...
Després de fer el descens de la Carretera de la Muerte fins a Coroico i tot esperant el dinar vaig poder fer aquesta foto.

30/9/10

Copacabana

Malgrat travessar un frontera i canviar de moneda, segueixo dins d'un mateix territori en el qual comparteixen idiomes com el quechua, l'aimara o el castellà, costums i tradicions, i sobretot un llac. El Titicaca uneix enlloc de separar el Perú i Bolívia.
Copacabana és una ciutat plena de turistes que es dirigexen a la "Isla del Sol". Alguns d'ells es queden a dormir a la mateixa illa peró jo vaig preferir fer una visita d'un sol dia, travessar l'illa a peu de nord a sud i pagar els incomprensibles "peatges" imposats pels habitans de l'illa (de fet només vaig accedir a pagar la meitat... ) La meva visita a l'illa va tenir una despesa de 45 bolivianos, peró la majoria de turistes va pagar uns 65 o 70 bolivianos per fer la mateixa ruta que jo. Sigui com sigui, la "Isla del Sol" és un lloc molt interessant per visitar.

29/9/10

Música de dia i de nit

La meva ruta continua tot resseguint el Titicaca, i amb algunes sorpreses agradables com la gran festa popular que vaig trobar a Ilave, el poble on vaig passar l'última nit peruana abans d'entrar a Bolívia. Bandes musicals i comparses arribades de tot el país es reunien durant 3 dies per oferir un espectacle visual realment interessant.

28/9/10

Uros i Taquile

Navegar a gairebé 4000 metres d'altitud és una sensació una mica estranya. Quan un es troba enmig de les aigues del llac Titicaca té la senació d'estar al mar. Malgrat que aquestes illes situades aprop de Puno són molt turistiques, i de fet, programades per guanyar-se la pasta dels visitans, val la pena fer-hi un tomb.

27/9/10

Brut

A tot el Perú és habitual trobar deixalles. Encara que sigui trist, aqui molta gent té el costum de llençar-ho tot a terra. Des de fa un temps s'han iniciat campanyes per concienciar a la població, però crec que aquest procés serà molt llarg. Una de les imatges més lletges la vaig trobar a l'entrada de la ciutat de Juliaca, ben aprop del llac Titicaca. Espero que les noves generacions tinguin més consciència medi-ambiental.

25/9/10

L'altiplà

Després de dures i llargues pujades resseguint els Andes peruans, ha arribat el moment de gaudir de l'altiplà. Aquest és un dels paratges més autèntics de Perú, és un dels llocs més tradicionals per on he passat. A més, aquí és ben comú l'ús de la bicicleta entre els habitants d'aquestes terres situades just per sota dels 4000 metres d'altitud.


24/9/10

No al transvassament

Com ja és sabut, l'aigua és un bé escàs i cada cop està generant més discussions. És possible que en un futur proper l'aigua generí guerres, però de moment està mobilitzant a la gent dels pobles i regions. És el cas de Cusco i la seva província, on aquests dies ha tingut lloc una vaga en protesta a la construcció d'una presa que ha de servir per desviar aigua cap a la regió d'Arequipa. Cusco va quedar paralitzada per una vaga de 48 hores amb bloqueig de rutes, tancament de comerços i suspensió de trens turistícs al Machu Picchu.
Durant la meva ruta amb bicicleta direcció a Puno vaig topar amb un dels punts on els manifestants tenien col.lapsada la carretera des de feia 4 dies. Aquest és el mètode utilitzat per privar el pas dels vehicles.
Durant molts quilometres vaig circular entremig dels camions, autobusos i cotxes paralitzats a la carretera. Per sort, amb la meva bicicleta vaig poder esquivar tots els obstacles i continuar el meu camí.